Cartells de Sant Jordi

VÍDEOART

Vaig decidir fer el meu vídeo-art sobre el valor que te cada cosa per a cada persona. Bé, de fet així és titula el vídeo, "El valor de les coses". Jo no em decanto per a cap cantó, però descric el dia de dues noies, mitjançant els plans subjectius de cadascuna d'elles. La primera és una noia materialista, que li dona un gran valor als diners i a les coses superficials, i l'altra, una noia que es deixa endur més per les coses sentimentals, i pels petits detalls de la vida. Per què plans subjectius durant tota la filmació? Doncs perquè crec que és la millor forma de poder expressar què és el que veus "a través dels teus ulls".  No sé, realment, es una cosa que m'impacta bastant, la concepció tant diferent que tenim de tot el que veiem, de fet, moltes persones veuen només el que els hi agrada, i fan vista cega per al que no volen veure. Dins d'aquest vídeo hi ha una mica d'aquesta crítica també, ja que el món és com és, i l'hem d'acceptar així, però per fer la vista grossa en certs àmbits, no en farem d'ell un món millor, sinò que al contrari, hauriem de parar atenció a les coses dolentes i intentar arreglar-les. 

Amb això no pretenc que la gent es decanti cap a un costat o cap a l'altre, simplement fer pensar que no tots sóm iguals, i que, si dues persones miren el mateix objecte, segurament el veuran diferent.

I la veritat és que he aprés moltíssim fent aquest video. Bé, a mi m'agrada moltissim la fotografia, però el vídeo no l'havia tocat mai. Va ser una experiència molt divertida i enriquidora, i no sé perquè, tinc bastanta fixació amb els plans subjectius, sempre m'han agradat molt, i va estar molt bé el poder porovar com es feia. En fi, realment tinc una valoració molt i molt positiva d'aquest treball.

El cinema

Aquests últims dies hem estat estudiant el cinema, mirant trossos de pel·lícules i comentant-los. Crec que el gènere que més m'agrada (i també el que més em fa patir, tot s'ha de dir) és el thriller psicològic. Hi ha tantíssima tensió durant tota la pel·lícula! I, moltes vegades, et fa reflexionar molt, cosa que crec que és molt important en una pel·lícula. Ara bé, si tinc un dia espés i no gaires ganes de pensar, opto pel drama.

Ester Fabregat, "En trànsit líquid"

http://www.esgat.com/
" En trànsit, en espera abans d’arribar al destí. Esperant l’enllaç, temporalment parat abans de continuar fins al destí. Estat de trànsit.Sèrie d’instal·lacions sobre estats de trànsit líquid. Reflexions sobre congelacions temporals en trànsit d’un moviment des d’un origen cap a una destinació sense fixar, mòbil.“Líquid” és el medi, flexible i elàstic, el temps és com una goma de mastegar segons les experiències emocionals viscudes, es dilata i es contrau."




La veritat és que jo no vaig entendre del tot aquesta exposició. Potser ara al llegir la seva web, puc entendre una mica més el que buscava, però en el seu moment, no vaig acabar de captar què erea el que volia transmetre. Tot i així va ser una exposició molt interessant, cal veure de tot per a poder entendre més.

Jordi Abelló

http://jordiabello.com/

videoart

el valor de les coses. tal i com les veiem. plans subjectius. dos vides diferents. dos definicions contràries de la paraula vida i del verb viure. què ens agrada i què ens estima. com invertim el temps, o com el perdem. potser quan ens n'adonem, ja ens haurà passat

FOTOMUNTATGES

Els meus fotomuntatges es van basar en John Baldessari, que omplia amb colors plans, fotografies. Em va semblar una cosa bastant abstracta, i de fet, ho és, i cadascú pot interpretar un gran ventall de significats per a cada fotomuntatge. Com que vaig veure que ell normalment ho feia amb persones, jo vaig decidir fer-ho amb animals. I així ho vaig fer. Vaig agafar unes fotos que vaig fer aquest estiu passat a un zoològic de Berlín, i vaig, d'alguna manera, "disfrassar" aquests animals. De fet, és el que estaven fent allí, estar disfrassats (invisiblement) per a que la gent els mirés i els hi fes fotos. No sé, quan jo els vaig veure allà vaig reflexionar sobre si era totalment necessari tenir-los tancats per a que 4 turistes anessin i els hi fessin 4 fotos. Potser ells realment voldrien estar al seu hàbitat natural, en canvi, nosaltres els agafem i els posem de manera que cridin l'atenció, i si donen espectacle, milllor. Doncs jo la veritat no ho trobo bé.. Possiblement si els poguessim entendre, demanarien casa seva, no un lloc prefabricat per ells.