La primera cosa que vaig pensar quan vaig veure aquesta foto va ser: desesperació. La foto està composta per una sola dona, sense tenir importància el fons. La vista va només a la cara, a les faccions cansades i velles, i causa major impressió a causa del blanc i negre i de la llum bastant contrastada. Aquesta foto reportatge el que vol és transmetre un missatge a la gent que la veu. La vida no és fàcil per a tothom, i tot el que fotografia Sebastiao Salgado té una denúncia social per darrere. Mentre nosaltres ens queixem perquè no ens agrada la roba que tenim, o perquè no ens han fet el nostre dinar preferit, potser en aquella dona se li acabava de morir la persona més estimada. Quan vaig trobar-la, em vaig quedar pensan-thi, transmet molts sentiments, i cap d'ells és agradable.
RETRAT: Helmut Newton
Aquesta fotografia de retrat de Helmut Newton és una imatge luxuriosa i de poder. Hi ha una dona, en blanc i negre, fumant. Les dones que fumaven (i en aquest cas, amb molt de "glamour") eren dones modernes, riques, i que en sabien de la vida. No sé que és exactament el que volia transmetre el fotògraf, però a mi em transmet això, luxúria. Té prioritat de velocitat, és ràpida, per a poder captar el fum amb moment congelat.
PAISATGE: Edward Weston
Aquesta foto de paisatge em va sorprendre molt. És extranya, hi ha molta llum i claror a les muntanyes, pero a dalt s'aproxima un núvol quasi negre. És com si els núvols tinguessin la seva trajectoria, es moguessin.
La foto és en blanc i negre, suposo que el fotògraf no li va donar gaire importancia als colors, sino als clars i foscos dels núvols. Són unes muntanyes nevades, molt pures, però en poc caurà una gran tempesta.
NU: Edward Weston
Aquesta fotografia és intrigant. La poca llum, i la seva mirada.... En què devia estar pensant?.. Apareix una dona, en un pla mitjà, i té un posat una mica provocador (però no provocador sexualment, sinò que està amb la mà a la cintura, com fent-se la valenta, intentant mostrar una imatge d'ella). El punt d'atenció màxim en aquesta foto és la mirada, és una foto de nu, però en la major cosa que ens fixem és en la seva cara. Segueixo preguntant-me perquè mirava així..
NATURA MORTA: Claus Goedicke
Aquesta natura morta es basa en la senzillesa dels objectes fotografiats. És en color, i cada pot té un color bastant viu, més o menys. El fons es blau, bastant seré, i més que res és això, la senzillesa de la fotografia que la fa bonica.
No hay comentarios:
Publicar un comentario