Cartells de Sant Jordi

VÍDEOART

Vaig decidir fer el meu vídeo-art sobre el valor que te cada cosa per a cada persona. Bé, de fet així és titula el vídeo, "El valor de les coses". Jo no em decanto per a cap cantó, però descric el dia de dues noies, mitjançant els plans subjectius de cadascuna d'elles. La primera és una noia materialista, que li dona un gran valor als diners i a les coses superficials, i l'altra, una noia que es deixa endur més per les coses sentimentals, i pels petits detalls de la vida. Per què plans subjectius durant tota la filmació? Doncs perquè crec que és la millor forma de poder expressar què és el que veus "a través dels teus ulls".  No sé, realment, es una cosa que m'impacta bastant, la concepció tant diferent que tenim de tot el que veiem, de fet, moltes persones veuen només el que els hi agrada, i fan vista cega per al que no volen veure. Dins d'aquest vídeo hi ha una mica d'aquesta crítica també, ja que el món és com és, i l'hem d'acceptar així, però per fer la vista grossa en certs àmbits, no en farem d'ell un món millor, sinò que al contrari, hauriem de parar atenció a les coses dolentes i intentar arreglar-les. 

Amb això no pretenc que la gent es decanti cap a un costat o cap a l'altre, simplement fer pensar que no tots sóm iguals, i que, si dues persones miren el mateix objecte, segurament el veuran diferent.

I la veritat és que he aprés moltíssim fent aquest video. Bé, a mi m'agrada moltissim la fotografia, però el vídeo no l'havia tocat mai. Va ser una experiència molt divertida i enriquidora, i no sé perquè, tinc bastanta fixació amb els plans subjectius, sempre m'han agradat molt, i va estar molt bé el poder porovar com es feia. En fi, realment tinc una valoració molt i molt positiva d'aquest treball.

El cinema

Aquests últims dies hem estat estudiant el cinema, mirant trossos de pel·lícules i comentant-los. Crec que el gènere que més m'agrada (i també el que més em fa patir, tot s'ha de dir) és el thriller psicològic. Hi ha tantíssima tensió durant tota la pel·lícula! I, moltes vegades, et fa reflexionar molt, cosa que crec que és molt important en una pel·lícula. Ara bé, si tinc un dia espés i no gaires ganes de pensar, opto pel drama.

Ester Fabregat, "En trànsit líquid"

http://www.esgat.com/
" En trànsit, en espera abans d’arribar al destí. Esperant l’enllaç, temporalment parat abans de continuar fins al destí. Estat de trànsit.Sèrie d’instal·lacions sobre estats de trànsit líquid. Reflexions sobre congelacions temporals en trànsit d’un moviment des d’un origen cap a una destinació sense fixar, mòbil.“Líquid” és el medi, flexible i elàstic, el temps és com una goma de mastegar segons les experiències emocionals viscudes, es dilata i es contrau."




La veritat és que jo no vaig entendre del tot aquesta exposició. Potser ara al llegir la seva web, puc entendre una mica més el que buscava, però en el seu moment, no vaig acabar de captar què erea el que volia transmetre. Tot i així va ser una exposició molt interessant, cal veure de tot per a poder entendre més.

Jordi Abelló

http://jordiabello.com/

videoart

el valor de les coses. tal i com les veiem. plans subjectius. dos vides diferents. dos definicions contràries de la paraula vida i del verb viure. què ens agrada i què ens estima. com invertim el temps, o com el perdem. potser quan ens n'adonem, ja ens haurà passat

FOTOMUNTATGES

Els meus fotomuntatges es van basar en John Baldessari, que omplia amb colors plans, fotografies. Em va semblar una cosa bastant abstracta, i de fet, ho és, i cadascú pot interpretar un gran ventall de significats per a cada fotomuntatge. Com que vaig veure que ell normalment ho feia amb persones, jo vaig decidir fer-ho amb animals. I així ho vaig fer. Vaig agafar unes fotos que vaig fer aquest estiu passat a un zoològic de Berlín, i vaig, d'alguna manera, "disfrassar" aquests animals. De fet, és el que estaven fent allí, estar disfrassats (invisiblement) per a que la gent els mirés i els hi fes fotos. No sé, quan jo els vaig veure allà vaig reflexionar sobre si era totalment necessari tenir-los tancats per a que 4 turistes anessin i els hi fessin 4 fotos. Potser ells realment voldrien estar al seu hàbitat natural, en canvi, nosaltres els agafem i els posem de manera que cridin l'atenció, i si donen espectacle, milllor. Doncs jo la veritat no ho trobo bé.. Possiblement si els poguessim entendre, demanarien casa seva, no un lloc prefabricat per ells. 

Minut Lumière

"Planos fijos de un minuto de duración y realizados 

en una toma única. Son los Minutos Lumière, 

rodados por alumnado de escuelas e institutos 

públicos de Cataluña como lo hicieron los 

inventores del cine en sus orígenes. Esta práctica 

no sólo los acerca a la creación cinematográfi ca, 

sino que además les hace poner en práctica otros 

aprendizajes, como la necesidad de atender, 

compartir o esperar, que tanto el cine como la 

escuela requieren"

( http://www.fundacio.es/ficheros/Minutos%20Lumiere.pdf )

(Pròximament, la nostra exposició de minuts Lumière de l'estació d'autobusos!!!!!!!!!!)

El nostre primer storyboard!!!

Fa algunes setmanes, vam començar a estudiar com es fa un storyboard; per anar agafant pràctica, ja que quan fem la nostra proposta de vídeoart, n'haurem de presentar un. Era un spot publicitari per als directors de cinema, i deia així:
"Cada día abro de negro y me levanto por encadenado. Me miro al espejo en plano medio. Me ducho en un plano hisckot. Salgo a la calle en un barrido. Viajo en travelling lateral. Me desenfoco en clase de mates. Fumo un cigarrillo a cámara rápida. Beso a mi novia en travelling circular. Hago la cena en tres planos. Me voy a dormir por corte. Hundo a negro. Y cada noche tengo el mismo sueño."


( http://www.youtube.com/watch?v=H1cxADIK9YQ )

Excursió a Caixa Fòrum

Fa pocs dies, vam anar a un taller de tipografia a Tarragona. Després d'explicar-nos la importància que tenen els tipus de lletres que fem servir, i l'impacte visual que creen quan les llegim, ens van proposar de fer un taller. La Marta i jo vam escollir de fer-lo de forma manual; i l'exercici consistia en que ells ens donaven una paraula, i nosaltres l'haviem de plasmar en paper, interpretant les formes adientment amb el seu significat. El resultat va ser aquest de la foto, amb la paraula TRANSPARENT. Vam pensar que quan una cosa és transparent, pots veure el que hi ha darrere, aixi que vam decidir buidar les lletres. Vam posar el fons contrastat per a resaltar la paraula, ja que com molt bé van observar, possiblement si ens haguessin donat la paraula invisible, haguessim buidat les lletres, pero ho hauriem deixat amb el fons blanc, per a que es veies menys, però en aquest cas vam voler fer-ho així. Tinc una valoració molt positiva sobre aquest taller, el vaig trobar molt interessant, i tots els resultats van quedar prou bé!

GLOSSARI DEL CÒMIC: LÍNIES CINÈTIQUES

Són signes gràfics en forma de rectes o cometes, que s'utilitzen per indicar una trajectoria o moviment, per aportar dinamisme i acció a la vinyeta. Són representacions abstractes de la realitat, pero que descriuen sense dificultat totes les accions d'una historieta.

Aquestes figures es poden classificar en varis tipus:

-La trajectoria: És l'expressió gràfica de l'espai que esta recorrent un personatge (o objecte). (Ex. El moviment d'oscil·lació o vibració es representa amb unes línies o punts al voltant de l'objecte)

- Efectes que produeixen moviment: Són indicacions que acompanyen a l'anterior i la complementen. (Ex. La representació de la caiguda d'un personatje amb una estrella que indica la trajectoria i una altra estrella irregular que indica l'impacte contra el terra)

- La descomposició del moviment: (Ex. Representar a un personatge que corre dibuixant-li sis cames, o en tres posicions succeccives.)

Treball personal: NU

Bé, jo aquest treball me'l vaig plantejar com un repte. La fotografia de nu m'agrada molt, però mai n'havia fotografiat, i em semblava una oportunitat molt interessant per a fer"experiments" i veure què sortia.
Doncs bé, la primera sèrie de fotos que vaig fer van ser aquestes:

Amb aquesta sèrie volia estudiar la diferència del cos al pas del temps. Jo tenia alguna idea més bèstia, però per a una millor comoditat de les models, i jo també hi vaig estar d'acord, vam decidir aquesta postura. Les fotos estan fetes amb un focus, i la càmera en un trípode, amb el mode Manual. Estan fetes en blanc i negre perquè em transmet una pell més pura, i m'agrada molt més com queda la iluminació d'aquesta manera.

Però aquestes fotos tenen un significat més especial per mi. De fet, les models són persones molt properes a mi. A casa sóm quatre dones, les meves dues germanes petites, la meva mare i jo. Llavors em va fer molta gràcia que fossin elles les que em fessin de models, i tenir aquestes fotos, que a mi em transmeten molta calidesa familiar.

Ara parlant de la segona sèrie:

Volia fer alguna cosa diferent, i vaig apostar per a fer un treball amb una mica més d'art abstracte:

En aquestes fotos volia representar l'abstracció d'un cos nu pintat amb pintura dins d'ambients quotidians. Fotos que no tinguessin gaire sentit, com que la persona en si fos el cos, no té ni cames ni cap, només el cos, com si ell mateix donguès tota la vida. I ho vaig situar en ambients quotidians per això, com si mig cos tacat de pintura fos la cosa més normal del món, viu i és igual com tots. La veritat és que va ser bastant divertida de fer aquesta sèrie, però de 150 fotos que me'n van sortir al final, va quedar en 3. Hi havia altres escenaris, com un sofà en un menjador, o ell relacionant-se amb una noia, però vaig veure que aquestes tres eren les que més s'adeien al que jo buscava.

I per últim, la última sèrie, aquesta una mica més llarga, de 6 fotos:

És la descomposició d'un cos mitjançant primeríssims primers plans. Al principi jo volia fer una serie de primerissims primers plans de colzes de varia gent, pero vaig veure que no era el que jo esperava i que no transmetien el detall que jo volia aportar a aquestes fotos. M'enrecordo que la Elo em va preguntar "Com és que no les poses totes en una foto, juntes en plan collage?", i la veritat és que si jo poguès presentar aquesta sèrie en fotos de 3 metres, ho faria. Volia fer alguna cosa semblant a aquell artista que ens va ensenyar una vegada, que li veies fins i tot el pel de cada porus de la persona. La sèrie està composta per: Un colze, una orella, un peu, una panxa, unes dents i un ull. La veritat és que estic bastant contenta amb aquestes, però si poguès fer algun canvi potser canviaria la foto del peu, ja que té una sombra una mica extranya a baix, però esque era molt complicat fer una foto així!! No volia que les fotos fossin en color, perquè el color despistarien detalls que jo volia tenir en compte. El blanc i negre per a poder fixarte en cada pestanya, o la profundiat que té un ull, o cada pèl de la panxa.

Sincerament, la meva valoració d'aquest treball ha sigut molt positiva. He apres moltíssim, i crec que es genial poder fer coses d'aquestes. A part, em sento bastant satisfeta amb el treball realitzat, ja que (sempre hi ha coses per millorar, per descomptat) més o menys, tot el que tenia pensat de fer o transmetre, ho vaig aconseguir. I no se, em vaig quedar curta amb una sola sèrie. Era com que volia explorar més tècniques del nu, no només la forma més clàssica, o la abstracte o la dels primers plans. He fet tot el que volia fer per aquest treball. És clar que això no s'acaba aquí, espero que aquesta curiositat m'obri portes a fer fotos cada cop millors.

Ex.3 Control de l'exposició

Aquesta fotograafia està feta a contrallum. És una tècnica tan senzilla com tenir el sol (o llum qualsevol) darrere de l'objecte que es vulgui fotgrafiar.

Ex.2 Velocitat d'obturació

La prioritat d'aquestes dues fotos és la velocitat d'obturació. A la primera podem veure un MOVIMENT CONGELAT, ja que s'ha fet a velocitat ràpida, més o menys 1/500, i a la segona, està feta amb velocitat lenta, uns 1/8, i se'n diu MOVIMENT SUGGERIT.

La seguent fotografia s'ha fet amb una velocitat mitja, d'uns 1/125, i la tècnica s'ha basat en seguir el cotxe en moviment amb la càmara, per donar molt de dinamisme.

Aquestes dos estàn fetes aplicant un moviment del zoom de la càmera reflex mentre es fa la foto. És un efecte bastant curiós.

I per acabar, aquests dos luminogrames han estat fets de nit, amb una velocitat lenta, i això ha causat (en aquest cas voluntariament) el moviment de la càmera i la creació de luminogrames.

Ex. 1 Enfocament selectiu

Aquestes dos fotografíes tenen prioritat al diafragma. A la primera podem veure un enfocament selectiu, i a la segona, molta profunditat de camp. Podríem haver fet la primera foto així per donar-li importància a la mà, la qual potser no tindria tanta importància a la segona. La primera està feta a f.2.8 i la segona a f.8

THE SLOW MO GUYS

Fa un temps vaig trobar un canal de Youtube molt interessants. Dos nois que es dediquen a grabar vídeos a càmara súper lenta. És realment molt interessant, em passaria hores mirant els videos!
Adjunto un enllaç amb una llista de reproducció daquests vídeos.

http://www.youtube.com/watch?v=zNcYm6WjbWI&feature=BFa&list=UUUK0HBIBWgM2c4vsPhkYY4w&lf=plcp

Repàs de les ultimes excursions

catalunya caixa

a l'arxiu històric

Valoro molt positivament aquestes ultimes excursions que hem fet, ja que apendre de formes diferents com visitar a  gent que en sap, veure coses reals (com els daguerrotips) i poder fer nosaltres mateixos els nostres experiments (com revelar fotos analògicament) és una manera molt intereessant d'apendre!!

Ex.6 NAN GOLDIN

Goldin es una artista estadounidense, renovadora de la fotografía documental. Nace en 1953 en una familia de origen judío en Washington D.C., pero crece entre varias familias adoptivas de distintas ciudades de Nueva Inglaterra, después de que su hermana se suicidara. Poco después, Goldin entra en una escuela experimental del área de Boston, la Satya Community School. Cuando tiene 15 años, tiene su primer contacto con la fotografía en la escuela; dos años más tarde, cuando empiezan los años 70, Goldin ya aparece como una aspirante a fotógrafa profesional inspirada, según ella misma, "en las imágenes de las revistas de moda".

Por esa época, Goldin empieza a frecuentar la comunidad de Provincetown, un destino de vacaciones de Massachusetts muy popular entre los homosexuales de la Costa Este estadounidense. Allí, la artista conoce a los que habrían de ser habitantes y protagonistas de sus fotografías durante los siguientes 20 años: Bruce, Sharon, Cookie, Waters...

Poco después, Goldin ingresa en la Escuela del Museo de Bellas Artes de Boston, donde se gradúa en 1978. En su promoción también estudian artistas reconocidos como Philip-Lorca diCorcia y David Armstrong, al que había conocido en Satya y que habría de convertirse en uno de los grandes cómplices de Goldin. En esa época, además, la fotógrafa empieza a trabajar con películas de color y a emplear luces de flash.

Con ese equipaje, Goldin abandona Boston y se establece en el barrio de Bowery, en Manhattan, donde se topa con el estallido del punk y la aparición paralela de decenas de impulsos contraculturales. En Nueva York, la fotógrafa encuentra el gran tema de su obra: la narración de la vida sentimental y sexual de ese ambiente. Goldin, de hecho, se califica a sí misma como «fotógrafa documentalista».

Para emprender esa narración, Goldin trabaja con series de fotografías que cuentan desde dentro la vida de sus amigos: inciación, plenitud y dependencia sexual, depresión, pobreza, amor, soledad, violencia, enfermedad... Para enfatizar el efecto narrativo, Goldin presenta esas imágenes en películas que muestran las fotografís sucesivamente. La más famosa de ellas se llama La balada de la dependencia sexual (título tomado de una canción de Bertolt Brecht), y ya muestra el efecto devastador del sida sobre esa generación en 1986. Una de sus series posteriores, La balada desde la morgue insiste en el mismo tema.

Tanto es así que, poco después de presentar La Balada de la dependencia sexual en Europa, Goldin ingresa en una clínica de desintoxicación, donde sigue trabajando. Allí, el autorretrato se convierte en uno de los temas recurrentes de su obra. Más tarde, la fotógrafa rodaría un documental autobiográfico, I'll be your mirror, que toma su título de una canción de la Velvet Underground.

Poco después de salir de la clínica, en 1991, Goldin abandona los Estados Unidos y se marcha a Berlín para cuidar de su amigo Alf Bold, enfermo de sida. Desde entonces, la fotógrafa vive entre la capital alemana, París y Yale, donde es profesora.

En el año 2007 recibió el Premio internacional de la fundación Hasselblad por su obra. En el año 2007 recibió el Premio internacional de la fundación Hasselblad por su obra

La Marta i jo vam escollir aquesta ratista perque ens va cridar molt la antenció la crítica social que feia, d'una manera visual bastant "bèstia". Nan Goldin fotografia coses que ella viu molt d'aprop, així que la seva intenció en les fotos es totalment nua, no té res a amagar. Em va agradar molt poguer descobrir aquesta artista, que critica el sida, el maltractament de gènere i el masclisme, la prostitució i la vida de nit en general.

Ex.5 Gèneres fotogràfics

REPORTATGE: Sebastiao Salgado

La primera cosa que vaig pensar quan vaig veure aquesta foto va ser: desesperació. La foto està composta per una sola dona, sense tenir importància el fons. La vista va només a la cara, a les faccions cansades i velles, i causa major impressió a causa del blanc i negre i de la llum bastant contrastada. Aquesta foto reportatge el que vol és transmetre un missatge a la gent que la veu. La vida no és fàcil per a tothom, i tot el que fotografia Sebastiao Salgado té una denúncia social per darrere. Mentre nosaltres ens queixem perquè no ens agrada la roba que tenim, o perquè no ens han fet el nostre dinar preferit, potser en aquella dona se li acabava de morir la persona més estimada. Quan vaig trobar-la, em vaig quedar pensan-thi, transmet molts sentiments, i cap d'ells és agradable.

RETRAT: Helmut Newton

Aquesta fotografia de retrat de Helmut Newton és una imatge luxuriosa i de poder. Hi ha una dona, en blanc i negre, fumant. Les dones que fumaven (i en aquest cas, amb molt de "glamour") eren dones modernes, riques, i que en sabien de la vida. No sé que és exactament el que volia transmetre el fotògraf, però a mi em transmet això, luxúria. Té prioritat de velocitat, és ràpida, per a poder captar el fum amb moment congelat.

PAISATGE: Edward Weston

Aquesta foto de paisatge em va sorprendre molt. És extranya, hi ha molta llum i claror a les muntanyes, pero a dalt s'aproxima un núvol quasi negre. És com si els núvols tinguessin la seva trajectoria, es moguessin.

La foto és en blanc i negre, suposo que el fotògraf no li va donar gaire importancia als colors, sino als clars i foscos dels núvols. Són unes muntanyes nevades, molt pures, però en poc caurà una gran tempesta.

NU: Edward Weston

Aquesta fotografia és intrigant. La poca llum, i la seva mirada.... En què devia estar pensant?.. Apareix una dona, en un pla mitjà, i té un posat una mica provocador (però no provocador sexualment, sinò que està amb la mà a la cintura, com fent-se la valenta, intentant mostrar una imatge d'ella). El punt d'atenció màxim en aquesta foto és la mirada, és una foto de nu, però en la major cosa que ens fixem és en la seva cara. Segueixo preguntant-me perquè mirava així..

NATURA MORTA: Claus Goedicke

Aquesta natura morta es basa en la senzillesa dels objectes fotografiats. És en color, i cada pot té un color bastant viu, més o menys. El fons es blau, bastant seré, i més que res és això, la senzillesa de la fotografia que la fa bonica.

Ex.4 Fotografia i memòria (part 2)

Aquestes fotos són dels anys 40, en les quals surt la meva àvia, amb la seva germana bessona, quan eren petites. També hi surten els seus pares, i algunes tietes de la família. Les fotos les devien fer en algun aconteixement familiar, on feia bon dia, són fotos molt informals, d'una càmera domèstica i senzilla. Van ser fetes a Blancafort, un poblet petit a prop de Montblanc.

En aquesta foto surt l'avi del meu pare, és a dir, el meu besavi, el qual jo no vaig conèixer. Però m'ha fet gràcia posar aquesta foto, ja que segons el que m'han explicat, era un home molt seré i tranquil, ple de felicitat, i a la foto surt somrient, i em transmet calidesa. Va ser feta aproximadament als anys 40 també, possiblement un dels mateixos dies que les fotos anteriors.

Ex.4 Fotografia i memòria

Rebuscant per les fotos de quan era petita, he trobat aquesta del carnaval de quan jo devia tenir uns 5 anys.

M'ha fet molta gràcia trobar-la, són amigues que encara conservo i les segueixo veient, tot i que ja no tant, però aquesta foto m'ha fet recordar la il·lusió que teniem quan erem petites de disfrassar-nos de princeses de conte, i la alegria i la cara de encantades que feiem al veure tans colors a la rua de carnaval.

Nadala

http://www.youtube.com/watch?v=Nkpy9ARC7Os&context=C3b4dc88ADOEgsToPDskKkj1vYTU4vRKylQPGqA2wd

Aquesta nadala la vam fer la Marta i jo juntes. Vam valorar positivament aquesta activitat ja que a part de que ens ho vam passar molt bé fent-la i va ser molt interessant, crec que vam transmetre més o menys bé el missatge que voliem mostrar. Està molt bé la idea de que el nadal és festa, vacances, amics, pero no podem oblidar que el nadal tambe ens obre la porta a la nostàlgia i el record, que ens anem adonant que la gent ens va mancant i mica en mica ens anem quedant sols.