Doncs bé, la primera sèrie de fotos que vaig fer van ser aquestes:
Amb aquesta sèrie volia estudiar la diferència del cos al pas del temps. Jo tenia alguna idea més bèstia, però per a una millor comoditat de les models, i jo també hi vaig estar d'acord, vam decidir aquesta postura. Les fotos estan fetes amb un focus, i la càmera en un trípode, amb el mode Manual. Estan fetes en blanc i negre perquè em transmet una pell més pura, i m'agrada molt més com queda la iluminació d'aquesta manera.
Però aquestes fotos tenen un significat més especial per mi. De fet, les models són persones molt properes a mi. A casa sóm quatre dones, les meves dues germanes petites, la meva mare i jo. Llavors em va fer molta gràcia que fossin elles les que em fessin de models, i tenir aquestes fotos, que a mi em transmeten molta calidesa familiar.
Ara parlant de la segona sèrie:
Volia fer alguna cosa diferent, i vaig apostar per a fer un treball amb una mica més d'art abstracte:
En aquestes fotos volia representar l'abstracció d'un cos nu pintat amb pintura dins d'ambients quotidians. Fotos que no tinguessin gaire sentit, com que la persona en si fos el cos, no té ni cames ni cap, només el cos, com si ell mateix donguès tota la vida. I ho vaig situar en ambients quotidians per això, com si mig cos tacat de pintura fos la cosa més normal del món, viu i és igual com tots. La veritat és que va ser bastant divertida de fer aquesta sèrie, però de 150 fotos que me'n van sortir al final, va quedar en 3. Hi havia altres escenaris, com un sofà en un menjador, o ell relacionant-se amb una noia, però vaig veure que aquestes tres eren les que més s'adeien al que jo buscava.
I per últim, la última sèrie, aquesta una mica més llarga, de 6 fotos:
És la descomposició d'un cos mitjançant primeríssims primers plans. Al principi jo volia fer una serie de primerissims primers plans de colzes de varia gent, pero vaig veure que no era el que jo esperava i que no transmetien el detall que jo volia aportar a aquestes fotos. M'enrecordo que la Elo em va preguntar "Com és que no les poses totes en una foto, juntes en plan collage?", i la veritat és que si jo poguès presentar aquesta sèrie en fotos de 3 metres, ho faria. Volia fer alguna cosa semblant a aquell artista que ens va ensenyar una vegada, que li veies fins i tot el pel de cada porus de la persona. La sèrie està composta per: Un colze, una orella, un peu, una panxa, unes dents i un ull. La veritat és que estic bastant contenta amb aquestes, però si poguès fer algun canvi potser canviaria la foto del peu, ja que té una sombra una mica extranya a baix, però esque era molt complicat fer una foto així!! No volia que les fotos fossin en color, perquè el color despistarien detalls que jo volia tenir en compte. El blanc i negre per a poder fixarte en cada pestanya, o la profundiat que té un ull, o cada pèl de la panxa.
Sincerament, la meva valoració d'aquest treball ha sigut molt positiva. He apres moltíssim, i crec que es genial poder fer coses d'aquestes. A part, em sento bastant satisfeta amb el treball realitzat, ja que (sempre hi ha coses per millorar, per descomptat) més o menys, tot el que tenia pensat de fer o transmetre, ho vaig aconseguir. I no se, em vaig quedar curta amb una sola sèrie. Era com que volia explorar més tècniques del nu, no només la forma més clàssica, o la abstracte o la dels primers plans. He fet tot el que volia fer per aquest treball. És clar que això no s'acaba aquí, espero que aquesta curiositat m'obri portes a fer fotos cada cop millors.
