Cartells de Sant Jordi

VÍDEOART

Vaig decidir fer el meu vídeo-art sobre el valor que te cada cosa per a cada persona. Bé, de fet així és titula el vídeo, "El valor de les coses". Jo no em decanto per a cap cantó, però descric el dia de dues noies, mitjançant els plans subjectius de cadascuna d'elles. La primera és una noia materialista, que li dona un gran valor als diners i a les coses superficials, i l'altra, una noia que es deixa endur més per les coses sentimentals, i pels petits detalls de la vida. Per què plans subjectius durant tota la filmació? Doncs perquè crec que és la millor forma de poder expressar què és el que veus "a través dels teus ulls".  No sé, realment, es una cosa que m'impacta bastant, la concepció tant diferent que tenim de tot el que veiem, de fet, moltes persones veuen només el que els hi agrada, i fan vista cega per al que no volen veure. Dins d'aquest vídeo hi ha una mica d'aquesta crítica també, ja que el món és com és, i l'hem d'acceptar així, però per fer la vista grossa en certs àmbits, no en farem d'ell un món millor, sinò que al contrari, hauriem de parar atenció a les coses dolentes i intentar arreglar-les. 

Amb això no pretenc que la gent es decanti cap a un costat o cap a l'altre, simplement fer pensar que no tots sóm iguals, i que, si dues persones miren el mateix objecte, segurament el veuran diferent.

I la veritat és que he aprés moltíssim fent aquest video. Bé, a mi m'agrada moltissim la fotografia, però el vídeo no l'havia tocat mai. Va ser una experiència molt divertida i enriquidora, i no sé perquè, tinc bastanta fixació amb els plans subjectius, sempre m'han agradat molt, i va estar molt bé el poder porovar com es feia. En fi, realment tinc una valoració molt i molt positiva d'aquest treball.

El cinema

Aquests últims dies hem estat estudiant el cinema, mirant trossos de pel·lícules i comentant-los. Crec que el gènere que més m'agrada (i també el que més em fa patir, tot s'ha de dir) és el thriller psicològic. Hi ha tantíssima tensió durant tota la pel·lícula! I, moltes vegades, et fa reflexionar molt, cosa que crec que és molt important en una pel·lícula. Ara bé, si tinc un dia espés i no gaires ganes de pensar, opto pel drama.

Ester Fabregat, "En trànsit líquid"

http://www.esgat.com/
" En trànsit, en espera abans d’arribar al destí. Esperant l’enllaç, temporalment parat abans de continuar fins al destí. Estat de trànsit.Sèrie d’instal·lacions sobre estats de trànsit líquid. Reflexions sobre congelacions temporals en trànsit d’un moviment des d’un origen cap a una destinació sense fixar, mòbil.“Líquid” és el medi, flexible i elàstic, el temps és com una goma de mastegar segons les experiències emocionals viscudes, es dilata i es contrau."




La veritat és que jo no vaig entendre del tot aquesta exposició. Potser ara al llegir la seva web, puc entendre una mica més el que buscava, però en el seu moment, no vaig acabar de captar què erea el que volia transmetre. Tot i així va ser una exposició molt interessant, cal veure de tot per a poder entendre més.

Jordi Abelló

http://jordiabello.com/